Aquesta noia, famosísima als anys 80, situada als primers llocs de les llistes d’éxits amb cançons com “Time after Time”,”True Colors”, “I Drove all night”. En aquells anys d’imatge trasnsgressora i caràcter rebel ara torna convertida en diva gai, que ara està molt de moda. Uns calers que no li aniràn gens malament per la jubilació.
Aquí teniu el vídeo “Into the night life”
Un tema més per ballar que per escoltar, que està tenint molt d’exit a EEUU i que molt aviat arribarà aquí.
En aquest vídeo podreu veure com Pilar Rahola, abans de política, i de comentarista en programes de tele-porqueria, i de feminista implacable, era guitarrista del pintoresc cantant Prince. (o una cosina-germana seva, perquè s’assembla molt)
Mireu aquest video, la presentació no té desperdici. I és que quan un ho veu és conscient de que la caspa no es cosa d´ara, sinó que ens ha acompanyat des de l´infància. 
Avui que tothom parla de Eurovisió, i del chikichikichiki, he de dir que sempre he sigut un seguidor d´Andorra, i sempre m´han sapigut més greu les derrotes d´Andorra que les d´Espanya. (encara que la qualitat musical sigui similar jeje)
Aquí teniu la cançó d´enguany, que interpreta la ex triunfito catalana Gisela.
Fa dos dies que el cel es gris, plou a estones i hi ha poca llum. No m´agraden els dies sense sol, però és necessari que plogui.
Avui una mica de música que funciona a un ritme lent, com la pluja que cau.
L’interpret es diu Peter Cincotti, una nova promesa del jazz vocal nordamericà. Goodbye Philadelphia.
No us deprimiu ara, cony!
Quan era més jovenet relacionaba la música amb el cap de setmana. Potser perquè abans la música la tenies que escoltar a casa amb el “radio casete”, i ara la música la pots escoltar, mentre treballes per internet, mentres camines amb un iPod o en qualsevol altre situació.
I ara una mica de música alegre per el cap de setmana. Fountains Of Waine,, Un grup “indie” Nordamericà no comercial amb temes molt enganxosos com aquest “Someone to love”. Aviam si us agrada.
Bon cap de setmana!
Una altre de les meves aficions és la música. Molta gent es queda anclada amb la música d´un passat que li dona una serie de records, al que la utilitza com a banda sonora, tancant-se a noves alternatives.
A mi m´agrada descobrir interprets i bandes noves. Un dels que més m’agradat darrerament és aquest tema. Dream catch me. l´autor es diu Newton Faulkner.
