El destí està escrit
Quantes vegades hem sentit a gent, principalment d´edad avançada després d´una desgràcia frases com “era el seu destí” o “li ha arribat la seva hora”.. Sota la superstició hi ha una ferma base científica. Els gens.
El genoma humà a més de determinar el color dels ulls, del cabell o de la pell, també marca parts de la nostra anatomia, i és aquí on pot jugar un paper important en la prevenció de moltes malalties.
Des de fa poquet a la plana www.decodeme.com i pagant uns 700 euros, podem demanar un anàlisi genètic. de forma totalment confidencial i privada. El procés s´inicia amb el pagament, llavors ens enviaran a casa un kit on recollir una mostra de saliva i enviar-la a uns moderns laboratoris d’Islandia. Quatre setmanes més tard ens enviaràn per correu electrònic una clau d´accés per poder descarregar el nostre mapa genètic.
Allà a part de “endevinar-nos” el color del cabell, ulls, pell etc.. també ens donarà un extens informe amb les probabilitats de patir 29 malaltíes com càncers de colon, mama, pulmó… diabetis, Alzheimer, malaltíes cardíaques, etc…
Encara que molta gent pugui veure els resultats del test com una sentència de vida o mort, no és així. Per exemple persones amb alt risc genètic de patir un atac de cor, gràcies a conèixer el risc poden modificar la seva dieta, incloure o controlar l´esport i pendre una serie de mesures més cardiosaludables que poden minimitzar aquest risc. Un altre cas; les dones amb alt risc genètic de càncer de mama, poden posar aquest risc en coneixement dels seus metges, perquè s´els faci regularment mamografíes, que detectarien la presència de tumors quan encara es poden curar.
Personalment ho trobo molt interessant i si tingués diners m´ho faría, però de moment no és a l´abast del meu pressupost.
Hi haurà qui preferirà “no saber-ho”. Hi haurà qui pensarà: què poden fer els governs amb aquestes dades?. Hi hauràn escèptics i obsessius. El debat està servit.
Maig 17, 2008 a 7:47 am
Jo em sembla que també m’ho faria… i a qui no li agradaria no saber? Hosti, jo si que ho voldria saber, però abans necessitaria que els amics de la 1X2 s’enrecordin d’un “mortal” com jo…